La meva marató


Diumenge 15 de març es va celebrar la MARATÓ DE BARCELONA i la vaig estar seguint a la sortida/meta. Me’n vaig adonar que a Catalunya hi ha cada vegada més afició i obsessió per córrer. Cares d’alegria, de patiment, plors, desmais, gent animant … una barreja de sentiments i de sensacions.

Vaig poder parlar amb la multiesportista i bioquímica Emma Roca, el campió en cadira de rodes Jordi Madera, en Tomeu de Mallorca, en José Antonio, el director general de la Marató de Barcelona Sergi Pujalte, el director de cursa Cristian Llorente, vaig parlar amb l’Arcadi Alibés, Xavier Bonastre (molt rejovenit) i els cinc atletes que van córrer per diversos programes de Catalunya Ràdio. La Sònia López, en Guillem Pedrosa, Ignasi Serrahima, Mercè Morral i Víctor Melero. També em vaig emocionar amb les paraules nervioses i molt emotives de l’atleta Domingo Catalán i tots plegats vam tornar a comprovar que els atletes africans són uns cracks.

Els guanyadors

En categoria masculina va guanyar l’atleta kenià Philip Cheruiyot Kangogo, que va fer el tercer millor temps de la història d’aquesta marató: 2h.08:16. La guanyadora en categoria femenina va ser l’etíop Aynalem Kassahun.

Reflexió

Me’n vaig adonar que a Catalunya hi ha cada vegada més afició i obsessió per córrer. Cares d’alegria, de patiment, plors, desmais, gent marejada, gent cridant, gent animant… vaig veure una barreja de sentiments i de sensacions.

El què em va emocionar més va ser la part solidària de la cursa. Cada vegada hi ha més gent que córre per recaptar fons per una causa concreta.

Jo vinc de família esportista ( l’Àngel Llàcer sempre se n’enreia d’això. Dèia que jo no faig pinta de fer esport). Jo vaig jugar a tennis i el meu pare Josep Dinarès va fer medalla a Roma i el meu germà va fer plata a Atlanta en hoquei herba. A casa meva sempre s’ha entès l’esport però això del “running” va molt més enllà. Els de les primeres files són l’elit del córrer però la resta són aficionats d’uns 40 anys de mitjana. Sincerament crec que molta gent s’ha agafat això de córrer i fer maratons com un MEDICAMENT ANTIENVELLIMENT però, com diuen els cardiòlegs, un cor de 20 anys no serà mai el mateix que un cor de 40. Fem esport però amb cura siusplau!

Leave a Reply