Sóc periodista SMM i he sobreviscut 3 dies sense mòbil


 

El destí m’ha fet viure el que realment necessitava: 3 dies de la meva vida sense mòbil.

Sóc periodista i Social Media Manager i he sobreviscut aquesta prova. Sense voler, he fet un meravellós treball de camp que m’ha portat molta informació de mi mateixa que desconeixia.

No ha estat una prova premeditada. Ha estat conseqüència de la meva fal·lera per esquiar en una família on la neu no és el seu fort. Amb la intenció d’emportar-m’ho tot – esquís, ulleres, buff per si fa fred, ulleres de boira, descansos, bótes – he canviat la bossa i m’he deixat el mòbil a la que sempre porto. El més surrealista és que he pensat amb el carregador!

Tres dies de descans al peu del Pedraforca a Ca l’Andreu, una casa rural que fa un mes que porten una parella que han deixat les seves feines de comercial d’editorial i d’enginyer per oferir acolliment a qui vulgui descansar obrint la finestra, respirant aire fred i veient el Pedraforca assolellat des de la finestra. Només entrar a Ca l’Andreu veig un cartell grandiós: Contrasenya wifi.

Com a Social Media Manager he respirat. Havia programat tuits i post del compte d’Afers Exteriors de TV3 i de QuedemOnline però he de confessar que porto el MacBook Air i amb la potent wifi de Ca l’Andreu repassaré al vespre com ho tinc tot plegat.

No m’allargaré massa i faré les típiques llistes que es llegeixen ràpidament. Es tracta, com diu la meva mare, de posar en una balança les coses positives i les negatives que m’ha portat aquesta desconnexió del mòbil.

 

COSES NEGATIVES

 

  • Ja ho veus. És un post sense fotos. És el què més m’ha costat. Jo mai he viatjat amb càmera de fotos però des que tinc el mòbil ho tinc tot fotografiat i pujat al núvol (Dropbox, en el meu costat). No poder fer fotos amb el meu Iphone 6 Plus ha estat un punt molt negatiu. Mai havia tingut un iphone però vaig proposar-me que el dia que sortír al mercat un iphone GRAN me’l compraria. Així ho he fet. Estic segura que hi ha un secret d’Apple. És evident que hi ha alguna característica de la càmera de l’iphone que les fa diferents que les fotos dels altres dispositius que jo he tingut. Amb les mateixes condicions de llum, la foto sempre et quedarà millor amb un iphone i no té res a veure amb els píxels. És el que jo en dic “el secret de les fotos de l’iphone”.

 

COSES POSITIVES

 

  • No “refresh”. Es viu millor sense la síndrome de l’actualització constant per si hi ha novetats. És un descans pensar que no has d’actualitzar res. No hi ha novetats. Et pots concentrar en aquell instant, en aquella conversa, en aquella mirada. T’acostumes ràpidament a no estar pendent del mòbil i el cap sembla que et va a més a poc a poc. És una bona sensació!
  • El gust per viure els mitjans de comunicació com abans. M’ha agradat la sensació de llevar-me i escoltar els meus companys de “el Suplement” descobrint-me les notícies d’última hora. Rircard Ustrell, to seriós, explica que “Mariano Rajoy ha rebutjat l’oferiment del rei de sotmetre’s a la investidura com a candidat a la presidència i Pablo Iglesias, des de Podemos diu que han fet una proposta seriosa de govern i Rajoy ha fet un pas enrere. M’ha agradat la sensació d’informar-me directament a través de la ràdio sense saber abans la notícia. Ja no recordava aquest moment!
  • Fent zàping a la televisió, he redescobert la televisió local. A la tele del Berguedà fan una tertúlia amb quatre immigrants independentistes que parlen un perfecte català i que creuen que hi ha dues Catalunyes: la de Barcelona i la de Berga. Tots coincideixen que d’aquí a 18 mesos Catalunya serà una República que s’haurà independitzat de l’Estat. No he tingut aquell neguit de dir la meva a través del twitter i amb una etiqueta que la vegi el màxim de gent possible. He estat la seva opinió sense necessitat de dir la meva.
  • Orientació. No m’he perdut en cap moment. Sempre hi ha algú altre que t’ajuda a trobar el refugi en l’ascens al Pedraforca. El punt d’informació de Saldes estava tancat però a la porta hi havia mapes, guies, senyals i no hem tingut cap problema per saber com es pujava al refugi del Pedraforca.
  • Els cartells m’han donat una bona idea. Últimament només tenia idees navegant per la xarxa. Sense mòbil he llegit els cartells, els anuncis, les paraules… i mirant que aquesta zona es potencien paraules com “sostenibilitat”, “bio”, “saludable”, “proximitat”… he pensat que aquest 2016 hem de potenciar el concepte de “KM ZERO” a QuedemOnline.cat. És un portal de relacions personals en català on el principal objectiu és que les persones es coneguin, ho tinguin fàcil per quedar i es toquin.  Són relacions personals de proximitat i molt saludables! Ja ho tinc!
  • Podia posar moltes més coses positives però la veritat és que són positives només per uns dies.

 

CONCLUSIÓ FINAL

He vist quina és la meva malaltia. El què m’estressa no són les xarxes socials. El twitter, el Facebook, l’Instagram, el Linkedin i el correu electrònic els pots controlar tu. Els mires quan t’interessen.

En canvi, el WHATSAPP i sobretot ELS GRUPS DE WHATSAPP són invasius. Són els que fan que no puguis descansar. Les persones tenim alts i baixos durant el dia que té 24 hores. Hi ha moments que tens ganes de compartir una broma, dir una salvatjada, sentir-te en comunitat… però no sempre coincideix el teu moment de compartir amb el d’una altra persona. Si estàs en diversos grups de moltes persones, es van multiplicant al llarg del dia aquests moments i això fa que no en quedi cap de lliure.

He arribat a casa. M’he retrobat amb el mòbil. Tenia una trucada perduda (la meva per localitzar el mòbil) i tenia 186 missatges al Whatsapp. M’ha agradat llegir-los tots i en només cinc minuts ja n’he contestat uns quants. Els he dit que he estat desconnectada i sense mòbil tres dies i tothom ha respost el mateix: Que bé! 

 

 

 

 

 

Leave a Reply